Aquest podria ser, el primer pas que un docent hauria de pensar al fica el peu en una aula. Quin desig tenen aquestos alumnes. La pedagogia constructivista(i anomenaré sempre aquesta, perquè és la que governa avui dia en la LOE), ens parla i ens demana motivació per part del nano. Aquest punt, que la majoria de docents entenem com fer que el nen trobe una certa coherència amb allò que esta treballant, nosaltres haurem de donar-li una volteta més, i una vegada li la donem, podrem arribar a la reflexió que estem totalment equivocats. No podem parlar de motivació, ja que aquesta paraula naix en l’interior d’un esser humà, i la feina que demana l’escola d’avui en dia, serà una feina imposada per la cultura en la qual estem vivint.
Nosaltres, arribats a aquest punt d’inflexió, haurem de corregir-nos i buscar un mot per a substituir l’anterior. Ara, jo parlaré de desig, i no perquè el desig naix de l’alumne, sinó que jo desitge que l’alumne puga o vullga.
El desig és un instint, i com a tal, naix i perdura en l’esser humà durant tota la seua existència. El docent, farà el que podrà per encaminar(o guiar com diu la LOE), cap on ell creu. Estem doncs, parlant de pedagogia. La ciència, ens diu que l’alumne haurà de controlar certs desitjos, i crear-ne d’altres. Desprès d’aquesta gran frase, ja que per a mi és una reflexió que em permet creure en la pedagogia, podríem començar a pensar que l’intent que un alumne sapigue llegir, no té sentit si ell no té el desig de voler llegir. Podem pensar, que si l’alumne no troba uns motius per a saber, com adquirirà aquest desig. És aquest, el moment en el qual el docent tindrà la molt difícil feina, de fer nàixer aquest desig en l’alumne.
Són molts, els autors que parlen de desig, jo en aquest post feria referència a un dels que per a mi és el mes gran, com és Freire. Aquest, que va treballar en el seu Brasil natal com mestre d’alfabetització, és el constructor de tot aquest discurs anterior. I dic açò, perquè no voldria jo parèixer l’inventor del que ja s’ha dit, ja que només soc un molt humil transmissor del pensament de pedagogs.
Per últim, voldria fer menció a totes les voltes que anomene la llei LOE. No vull parèixer un antisistema, ni voldria caure en aquells anomenats “els que van de”, només la li faig menció pel fet contrari, ja que quan algú planteja alternatives a l’escola tradicional, pareix que estiga anant contra tota llei estamental, i no és així, ja que la llei és tant abstracta que ens permet jugar a allò que volem, que en el cas dels docents, serà el denominat joc de la formació autònoma de les persones.

Leave a Comment